Escala Beaufort
![]()
VENT.De tots es coneguda
la frase "El vent es .. l'aire en moviment". Ara bé, com es mesura la velocitat del vent? Abans de respondre aquesta pregunta es convenient
sapiguer que existeix el 'Vent real' el que podriem mesurar estant quiets a un lloc on no hi hagin núvols i el 'Vent aparent' que seria el que notariem per exemple
al navegar. Si naveguem a contravent, ens semblarà que fa més vent mentre que si ho fem al mateix sentit la sensació disminuirà.
L'ESCALA BEAUFORT.Sapigut aquest detall, us direm que l'almirall anglès Francis Beaufort va publicar al 1806 la cèlebre escala composta de 12 graus (o 12 forces) per expressar la força (o velocitat) del vent. Al 1874, dita escala fou adoptada
pel Comité Meteorològic Internacional. Per aconseguir amb exactitut el grau o força del vent, hauriem de prendre la velocitat mitja durant deu minuts a una alçada de 10 metres sobre la superificie del mar.
Altres termes:
Rolar: Es diu quan la direcció del vent està canviant.
Ratxa: Es un augment o disminució transitòria de la velocitat del vent.
Arreciar: Es diu quan augmenta la velocitat del vent.
Amainar: Es diu quan disminueix la velocitat del vent.
|
F |
DEFINICIÓ |
NUSSOS |
KM/H |
OBSERVACIONS AL MAR (M) I A LA TERRA (T) |
|
0 |
CALMA |
< 1 |
< 1 |
M: La mar està com
un mirall. T: El fum puja verticalment. |
|
1 |
VENTOLINA |
1-3 |
1-5 |
M: Mar arrissada sense escuma. T: La direcció del vent es defineix per la del fum, però no per les penelles o banderes. |
|
2 |
FLUIXET |
4-6 |
6-11 |
M:
Ones
petites que no arriven a trencar. |
|
3 |
FLUIX |
7-10 |
12-19 |
M: Ones una mica majors amb
crestes, les quals començen a trencar.
Borreguets dispersos. |
|
4 |
MODERAT |
11-16 |
20-28 |
M: Les ones
es
fan més llargues. Borreguets numerosos. |
|
5 |
FRESQUET |
17-21 |
29-38 |
M: Ones moderades allargades.
Gran abundància de borreguets, eventualment algunes roines. |
|
6 |
FRESC (Brisa forta) |
22-27 |
39-49 |
M: Es començen a
formar ones grans. Les crestes d'escuma blanca s'estenen
per totes parts. Augmenten les roines. T: Es mouen les branques grans dels arbres. Xiulen els fils del telègraf. S'utilitza amb dificultat el paraigua. |
|
7 |
FORT (Vent fort) |
28-33 |
50-61 |
M: La mar comença
a engrossir-se. L'escuma
de les crestes comença a ser arrossegada pel vent, formant nuvolets. T: Tot els arbres es mouen. Es dificil caminar contra el vent. |
|
8 |
TEMPORAL |
34-40 |
62-74 |
M: Ones d'alçada
mitja i més allargades. De les crestes
es desprenen algunes roines en forma de remolins. L'escuma es arrossegada
en núvols blancs. |
|
9 |
TEMPORAL FORT |
41-47 |
75-88 |
M: Ones grasses: l'escuma
es arrossegada en capes espesses. Les crestes de les ones començen a trencar. La
roina dificulta la visibilitat. |
|
10 |
TEMPORAL MOLT FORT (Temporal) |
48-55 |
89-102 |
M: Ones molt
grasses amb crestes emplomallades. L'escuma s'aglomera en grans bancs, sent arrossegada pel vent en forma d'espesses esteles blanques. En el seu conjunt la superfície del mar sembla blanca. La visibilitat es redueix. T: S'observa poca vegada. Arrenca arbres i ocasiona danys de consideració en els edificis. |
|
11 |
TEMPORAL VIOLENT (Borrasca) |
56-63 |
103-117 |
M: Ones excepcionalment grans (els vaixells de petit i mitjà tonatge poden perdre's de vista). La mar està completament
coberta de bancs d'escuma blanca estesa en la direcció del vent. Es redueix encara més la visibilitat. T: Observada molt poques vegades. Ocasiona destrosses a totes parts. |
|
12 |
HURACÀ |
64-71 |
118-133 |
M: L'aire està ple d'escuma i roina. La mar està completament blanca degut als bancs d'escuma. La visibilitat es molt reduïda. T: SENSE COMENTARIS. |
|
13 |
|
72-80 |
134-149 |
Les noves tecnologies permeten quantificar noves escales (13 a 17) en les quals desitjem ningú es fiqui. |
|
14 |
|
81-89 |
150-166 |
|
|
15 |
|
90-99 |
167-183 |
|
|
16 |
|
100-108 |
184-201 |
|
|
17 |
|
109-118 |
202-220 |